user preferences

New Events

Àsia Occidental

no event posted in the last week

Internacionalització de la repressió i dels projectes emancipadors: el cas del Kurdistan turc

category Àsia occidental | imperialisme / guerra | opinion/analysis author Sunday October 16, 2011 00:29author by Manu García Report this post to the editors

Article publicat al número 4 de "La Rosa dels Vents", revista sobre anarquisme i qüestió nacional
Manifestació contra els bombardejos de l'Exèrcit turc sobre el Kurdistan
Manifestació contra els bombardejos de l'Exèrcit turc sobre el Kurdistan

Des de mitjans dels anys 90 el interès del moviment d’alliberament nacional kurd a Turquia per les idees llibertàries ha anat en constant ascens.

En aquest procés no hi ha tingut a veure tant l’enfonsament del “socialisme real” (que més aviat va suposar una derrota a Turquia per al conjunt de l’esquerra d’intenció revolucionària i un avanç de les tesis socialdemòcrates i de contemporització amb el capitalisme), si no el manteniment des de finals dels anys 70 d’una força d’oposició a la naturalesa oligàrquica i colonialista de l’Estat turc; una força, a més, amb l’adhesió de masses, composició popular i objectius rupturistes, que s’ha vist confrontada, a mesura que s’ha desenvolupat, amb la necessitat d’elaborar un programa, d’anar creant una alternativa a l’estat de les coses que lluita per transformar i de recollir, per al seu objectiu, les aportacions teòriques i pràctiques necessàries.

La penetració del comunisme llibertari al Kurdistan turc ha obeït a una causa molt senzilla i gens nova: son els moviments dinàmics, amb protagonisme de les classes subalternes i amb capacitat de seguiment les més proclius a interessar-se per les idees-força del socialisme revolucionari i l’anarquisme i de dur-les a la pràctica, malgrat que s’hagin format en altres tradicions d’organització i lluita.

El trànsit de les societats de socors mutus i del republicanisme federal espanyols a les posicions de Bakunin, el recorregut dels germans Flores Magón del liberalisme revolucionari al comunisme llibertari, el terreny fèrtil que van suposar i suposen les lluites populars a Llatinoamerica per a l’expansió de les pràctiques anarquistes, són tant sols alguns exemples que ens ofereix la història i la actualitat de la veracitat d’aquesta tesi i de la ingenuïtat i el suïcidi polític que suposa el fet de pretendre que l’anarquisme prendrà al marge dels moviments populars ja constituïts i en marxa, partint de zero enlloc de fer-ho de l’experiència i les lluites en curs. No és difícil de recolzar aquesta tesi amb exemples a tot el món: en tot cas és difícil trobar-ne excepcions.

Un comunisme llibertari kurd haurà de partir (i de fet ho fa) de la trajectòria i de les experiències acumulades al llarg de dècades de lluita dels pobres del camp i de la ciutat, de les seves tradicions organitzatives i del seu imaginari, dels seus quadres i les seves formes de treball polític, del context concret en el que es desenvolupa.

En aquest sentit, algunes idees de Murray Bookchin sobre l’estructuració federalista de la societat a partir d’òrgans de democràcia directa municipals ha calat molt profund, així com les propostes de socialització des de la base i de planificació col•lectiva exposades per Piotr Kropotkin, que s’han fet un lloc junt als tradicionals escrits de Lenin o de Mao en la formació política dels militants.

Però no tant sols han circulat internacionalment les idees i les pràctiques revolucionàries, si no també les maneres de combatre als moviments populars. L’Estat turc sols concep la repressió com a forma d’afrontar una “qüestió kurda” l’existència de la qual només reconeix com a problema d’ordre públic. Així, ha boicotejat sistemàticament tots els intents de donar una sortida dialogada al conflicte, el darrer el cessament d’operacions militars declarat el passat mes d’agost pel Partit dels Treballadors del Kurdistan (o PKK per les seves sigles). L’Estat turc des d’aleshores no ha fet un sol gest de disposició al diàleg i pel contrari ha augmentat la repressió sobre les comunitats kurdes.

També ha pres prestada del espanyol la legislació repressiva per a frenar la presència de la causa kurda al Parlament i ha empresonat als seus quadres polítics, adaptant la Llei de Partits. Així es maten dos ocells d’un tret: es combat la causa kurda al mateix temps que, emprant per aquesta fi, en el pla legal, unes formules ja aprovades per Estrasburg s’obté legitimitat davant la Unió Europea de cara al seu anhel d’ingressar-hi.

Un triomf no menor és la inclusió del PKK en el llistat d’organitzacions considerades com a terroristes per la EEUU i la UE, la qual cosa aporta al Estat turc una basa en el marc d’una “guerra contra el terrorisme” amb patrocini internacional i on es fica al mateix sac (intencionalment, per suposat) a conflictes molt diversos.

Malgrat tots els obstacles que es posen per davant, el moviment popular kurd ha demostrat sobradament al llarg de tres dècades la seva capacitat d’adaptació i de permanència front al assetjament militar, policíac, judicial i mediàtic de l’Estat turc i a contextos internacionals sempre difícils per la seva causa. No hi ha motius per pensar que l’Estat turc està més proper que fa 10 anys del seu extermini. El seu recent interès per les propostes comunistes llibertàries no és més que una mostra de la seva capacitat de superació i la seva voluntat d’exploració de nous horitzons en la cerca del seu complet alliberament.

Manu García



22 de febrer de 2011

This page has not been translated into 中文 yet.

This page can be viewed in
English Italiano Deutsch
Neste 8 de Março, levantamos mais uma vez a nossa voz e os nossos punhos pela vida das mulheres!
© 2005-2020 Anarkismo.net. Unless otherwise stated by the author, all content is free for non-commercial reuse, reprint, and rebroadcast, on the net and elsewhere. Opinions are those of the contributors and are not necessarily endorsed by Anarkismo.net. [ Disclaimer | Privacy ]